ACTUALITAT

La Fundació Bosc de la Marquesa és una organització sense ànim de lucre creada pels descendents de Caridad Barraquer, qui va protegir aquest lloc durant tota la seva vida, especialment els anys més agressius d’especulació turística

Descendents de Caridad de Barraquer y de Borrás (1895 – 1984), Marquesa de la Bárcena, la propietària del Bosc de la Marquesa que durant els anys de la màxima especulació urbanística va aconseguir preservar-lo, amb el mateix esperit i decisió de la seva avantpassada, han creat la Fundació Bosc de la Marquesa. Aquesta organització sense ànim de lucre té com a missió protegir, conservar i desenvolupar de manera sostenible els terrenys, edificis històrics, instal·lacions agrícoles tradicionals i els recursos naturals propis, com són, el conegut Bosc de la Marquesa i l’espai natural de la finca de Mas Rabassa. A tal efecte, s’ha constituït la Fundació Bosc de la Marquesa; Agustín Peyra Molins, net de Caridad Barraquer és el president i soci fundador. Al Patronat de la Fundació l’acompanyen familiars com Agustín Peyra Almunia, Ignacio Peyra Almunia i Carlos Peyra Almunia; la reconeguda especialista en medi ambient, María Artola González, i el professor emèrit de IESE Barcelona, Juan Carlos Vázquez-Dodero.

Agustín Peyra Molins ha recordat la seva àvia Caridad Barraquer, com la “cuidadora i protectora d’aquest lloc tan emblemàtic durant tota la seva vida, especialment els anys més agressius d’especulació turística i immobiliària, impedint que fos dividida, urbanitzada i, potser, fins i tot, destruïda”. Peyra ha afegit que “el seu amor per la natura la va portar a crear un lligam tan fort amb aquest bosc que, avançant-se 40 anys a la seva època, va aconseguir conservar-lo i transmetre’l a la seva família tal com el coneixem avui. Un lloc únic de biodiversitat mediterrània a la costa de Tarragona. Amb el nom del seu estimat bosc i amb l’esperit i la força de caràcter que van conduir la seva vida neix aquesta Fundació. El nostre objectiu no és un altre que seguir mantenint el seu desig viu, que el Bosc de la Marquesa el puguin gaudir tots els ciutadans, però volem que torni a ser com era. Per això, s’haurà de tenir més cura per conservar-lo i desenvolupar-lo de forma sostenible”.

El Bosc de la Marquesa forma part de l’Espai Natural Protegit de Tamarit-Punta de la Móra  per la Generalitat de Catalunya i està inclòs en la Xarxa Natura 2000 europea com a Zona d’Especial Conservació “Costes dels Tarragonès”

Un espai natural protegit

El Bosc de la Marquesa, situat a 8 km de Tarragona, forma part de l’Espai Natural Protegit de Tamarit-Punta de la Móra per la Generalitat de Catalunya i està inclòs en la Xarxa Natura 2000 europea com a Zona d’Especial Conservació “Costes dels Tarragonès”. S’hi troba una flora singular amb diverses espècies de flora amenaçada, entre les quals destaca la savina litoral, i una representació única de líquens i fongs associats a dunes i savinars litorals, vuit hàbitats d’interès comunitari i mostres d’agricultura mediterrània tradicional. A més, hi habita una fauna diversa, associada als penya-segats litorals, les dunes, les pinedes i els cultius de garrofers centenaris. El camí litoral del bosc de la Marquesa permet accedir a les platges de la Roca Plana, Calabecs i Cala Fonda.

María Artola, membre del Patronat de la Fundació Bosc de la Marquesa i reconeguda especialista en medi ambient que actualment és Consellera de la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible (REDS) de Nacions Unides, ha manifestat que “són unes 90 hectàrees de bosc i 30 hectàrees de mar protegit davant del Bosc. Una mostra pura i única de litoral mediterrani. El seu ecosistema és d’especial interès científic per les espècies úniques i per la presència d’hàbitats prioritaris”.

A més, ha afegit que “les seves condicions climàtiques, davant del mar i amb un clima Mediterrani, han facilitat el desenvolupament d’una vegetació on destaquen els pins blancs, alzines, arbustos, herbes enfiladisses, algun margalló, brucs, savina, lliris de mar… Sobretot hi destaca la presència de l’únic savinar litoral de Catalunya, on abunda la savina litoral, una espècie única al litoral de Tarragona inclosa en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya, i a la qual s’associen diverses espècies de fongs i líquens de distribució molt restringida”. Artola explica que al Bosc “també es pot visitar patrimoni, com les ruïnes de Mas d’en Grimau, datades del segle XVI, restes arqueològiques romanes i restes de paleontologia”.

Una Fundació amb projectes per conservar-lo i desenvolupar-lo

Santiago Gramunt, director de la Fundació Bosc de la Marquesa, n’ha explicat els objectius i les primeres accions que s’han posat en marxa, “es vol aprofitar aquest espai privilegiat per promoure accions i projectes concrets que siguin útils i beneficiosos per al Bosc i el seu desenvolupament sostenible. A més, volem crear programes de recerca, experimentació, millora i implantació, tant de noves tecnologies, com de pràctiques tradicionals beneficioses per a la conservació i el desenvolupament sostenible”.

Respecte al primer projecte que s’ha posat en marxa, es tracta d’un Diagnòstic mediambiental. La consultora tarragonina Limonium realitza des d’octubre de 2022 el treball de camp i científic per determinar la salut dels diferents hàbitats, quins aspectes i espècies cal protegir especialment i quins altres valors del Bosc s’han de considerar. Les conclusions de l’estudi estaran disponibles el juliol de 2023. A més, des del 2019 i amb la col·laboració de l’Associació Aurora, es duen a terme accions de neteja del bosc i del sotabosc: arbres caiguts, males herbes, espècies invasives, etc.

Gramunt ha especificat que “el manteniment del Bosc és molt costós, calculem que el visiten més de 20.000 persones cada any. Hi ha visitants que són molt cívics i respectuosos, però d’altres que no ho són tant. Amb pedagogia hem de fer entendre que podem gaudir d’un Bosc únic, però s’ha de fer respectant-lo molt, molt més del que s’està fent fins ara. El resultat de l’estudi de diagnòstic del Bosc ens marcarà el camí i les principals accions que hi durem a terme, sempre partint de la base que el nostre objectiu és que el Bosc continuï sent dels tarragonins que el volen gaudir amb respecte i admiració”.

Gramunt ha especificat que “el manteniment del Bosc és molt costós, calculem que el visiten més de 20.000 persones cada any. Hi ha visitants que són molt cívics i respectuosos, però d’altres que no ho són tant. Amb pedagogia hem de fer entendre que podem gaudir d’un Bosc únic, però s’ha de fer respectant-lo molt, molt més del que s’està fent fins ara. El resultat de l’estudi de diagnòstic del Bosc ens marcarà el camí i les principals accions que hi durem a terme, sempre partint de la base que el nostre objectiu és que el Bosc continuï sent dels tarragonins que el volen gaudir amb respecte i admiració”.